Falla Avinguda de l'Oest – Els Velluters
Falla Avinguda de l'Oest – Els Velluters

Casi Res Porta el Diari

Lema - Casi res porta el Diari

Siguen Vostés benvinguts a la redacció “The Velluters”, el periòdic de moda a València i part de l’estranger. Un periòdic que va nàixer per casualitat i que s’ha convertit en referència tant en els quioscos com en els mons virtuals perquè compta les notícies d’una forma realista, mordaç i al mateix temps amb un toc d’humor que no ha de faltar mai en aquests temps.
Protagonitza la rematada la bella becària Amparo, atabalada rebent teletips i havent d’aguantar la vigilància del seu cap, que controla tot el que fa i exerceix una terrible censura sobre ella, ja que ell mateix ha de sotmetre’s a la disciplina del grup empresarial al qual pertany el diari, així com a les subvencions governamentals amb les quals són regades regulament.
Al voltant d’ella, tots els seus companys de redacció treballen intensament amb l’objectiu que “The Velluters” puga veure diàriament la llum.

I a l’altre costat apareix una poderosa guerrera amb bat en mà, és la representant de “Newtrol”, una empresa que es dedica de manera poc ortodoxa a dir el que és veritat i el que és mentida, ens recorda a èpoques dictatorials quan existia una única línia editorial per a comptar les notícies.

Passen i gaudisquen del nostre periòdic, podran comprovar per Vostés mateixos com fem un repàs a l’actualitat més calenta i, per descomptat, espere que siga del seu grat.

PORTES GIRATÒRIES

La política s’ha convertit en una màquina de fer diners, no importa el color del partit, la majoria de persones que arriben a ella és amb la intenció de servir-se i no de servir, s’ha perdut la vocació real que existia antany.
I quan la política deixa de ser un mitjà per a enriquir-se, no passa absolutament res, a Espanya som especialistes a les portes giratòries, els endollen en una empresa de les quals deuen favors al Govern, i a continuar vivint del conte.
El nostre polític es troba ballant en una barra americana i al voltant d’ell, nombroses diablesses amb els logotips de les empreses més importants d’Espanya li estan intentant seduir perquè entre amb elles. Evidentment el polític no és ximple, i acabarà anant-se amb la qual li oferisca més diners, serà la seua jubilació política però continuarà cobrant una dinerada per un càrrec executiu que, segurament, li ve molt gran.

“MONSTRES EN RING”

Diuen que “les Xarxes Socials” van ser creades pel dimoni i, encara que dubtem de la veracitat d’aqueixa informació, la realitat és que raó no li falta en el seu missatge. En una societat completament polaritzada i plena d’odi, les Xarxes Socials s’han convertit en un tremend ring de boxa, entre “haters”, “ultres” i “trolls”, defensant cadascun la seua posició sense cap mena d’empatia cap a la resta de persones.
Vivim en un enfrontament constant entre ideologies i s’ha generat un caldo de cultiu en forma de crispació que no pot portar res bo a la societat. En la nostra escena, dos monstres terrorífics s’enfronten a mort en un ring de boxa, solament pot quedar un, encara que portaran la seua lluita fins a les últimes conseqüències perquè creuen tindre la veritat absoluta i tot això comporta una intolerància bestial cap a les opinions de l’altre.
Aquesta polarització ha sigut creada intencionadament pels partits polítics, per tots ells sense cap distinció de color, els convé tindre’ns enfrontats perquè, mentre ens enfrontem i ens espellem entre nosaltres, ells poden viure molt tranquils contemplant el “espectacle”.

“TELEFEM”

Els programes de “teleporqueria” s’han convertit en una nova religió en nostra país, tots els critiquen però és rar la persona que no els veja amb una certa regularitat, amb independència del seu nivell cultural i/o econòmic.
Com a canal estrela i indiscutible de la “teleporqueria” tenim a TELECIRCO, amb les seues realities i els seus programes alienadors que cremen neurones i creguen falsos esteorotipos de persones, principalment entre els més joves.
Però sens dubte, el programa més clarificador del que representa és la “teleporqueria” és, com no, “SALVA’M” amb el controvertit Jorge Javier Vázquez com a màxim exponent.
En aquesta escena apareix darrere del televisor i vestit de gala per a l’ocasió, mentre aboca un contenidor de fem sobre l’aparell elèctric, sota la mirada atònita dels dos avis que estan en el saló, això sí, no estan asseguts en una butaca o en un sofà, com seria el normal, cadascun es troba assegut en un excusat, ja que la televisió de hui dia ens ompli el cap (i l’esperit) d’autèntica merda.

BRUIXA

Enrere de la falla, trobem a una preciosa bruixa fent un encanteri acompanyat d’un ritu de vudú, amb l’objectiu de deixar a la població encantada i a la seua mercè. Aquesta bruixa a més, controla com ningú les “armes de distracció massiva” amb les quals té a la gent distreta i aborrallonada. D’una banda, tenim als “mitjans de manipulació” al servei del poder a canvi de quantitats ingents de diners, la missió dels quals és tindre a la població espantada i sotmesa a base del terrorisme informatiu que patim diàriament en televisió. I és per això, que la gent s’ha refugiat en les nombroses plataformes de televisió (Netflix, HBO, Movistar +, Amazon) donant-se sessions interminables de pel·lícules i de sèries, sense adonar-se que la vida real és el que ocorre fora de la caixa quadrada.
Com deien els romans, “pa i circ” però en versió televisió en els temps actuals.

AUTÒNOM I CLASSE MITJANA

L’arribada del COVID-19 i la seua consegüent pandèmia mundial, ha canviat la rutina del nostre dia a dia i, com no podia ser d’una altra manera, la concepció tradicional que teníem del treball: els confinaments han arruïnat centenars de negocis, s’ha imposat el teletreball, moltes gestions es realitzen amb cites prèvies per qüestió d’aforaments, etc. I evidentment, aquesta “Nova Realitat” que no agrada a quasi ningú, a perjudicat a les classes treballadors, principalment als autònoms i a la classe mitjana, que està en greu perill d’extinció, provocant una bretxa immensa entre els quals són cada vegada més rics i els que són cada vegada més pobres, sent aquest últim grup, els guanyadors per aclaparadora majoria.

Trobem una piconadora conduïda per un ens amb cap de coronavirus, que va arrasant tot al seu pas sense cap mena de contemplació. A dalt de la màquina, un autònom està desesperat per la seua situació, els seus ingressos han baixat de manera considerable des de fa dos anys però la seua cotització a la Seguretat Social ha augmentat demencialment fins al punt de
ser la més cara d’Europa.

I davant de la piconadora, una espantada senyora resa esperant el seu trist final, sap que la seua mort està molt a prop. Aquesta senyora representa a la classe mitjana, majoritària a Espanya fins fa molt poc però l’índex de pobresa creix amb passes de gegant i sobretot i més preocupant, la quantitat de menors que viuen en el llindar de la pobresa.
Per desgràcia, l’antany nombrosa classe mitjana està desapareixent per a convertir-se en classe pobra, mentre que els rics van aglutinant cada vegada més capital en detriment de la resta de la població.